Crec que va ser la primera cosa a la qual vaig prestar atenció quan vem valorar viure en aquesta casa. Malvivía al soterrani de la casa, al lloc més brut i oblidat. De fet va ser la peça que em va empènyer a buscar un curs/taller de restauració de mobles antics.
Per sort estava en bon estat. Les teles ja us podeu imaginar que va ser el primer que va anar de cap a les escombreries. De fet, també va ser el què em va donar més mal de caps a l'hora de substituïr... Vaig trobar que aquesta, seria la tela perfecte per al biombo, una seda brodada a mà.
Però aquestes coses sempre tenen un "però"...i jo ja me l'ensumava... clar, el preu!! "Només" valia 205€/m!! ... així que no vaig tenir més remei que buscar una alternativa.
Em vaig acostar fins a Ribes & Casals, tota una llegenda en la comercialització de teles a casa nostra, i vaig comprar-hi una seda de color fucsia. Vaig trobar molt encertada la idea que em va suggerir la meva mare, fer-la pintar a mà. Així que vaig enviar la tela fucsia i les imatges de la seda brodada a mà a una persona que es dedica a pintar sobre textil. Va fer un treball magnífic!! No trobeu?
Resultat? Un disseny únic i personalitzat.
Així, finalment ja has acabat la teva obra mestra...o ja fa dies?
ResponEliminaHe he, sips, aquest ja fa alguns dies que el tenia fet... però no havia posat les fotos de l'abans i el després de costat!!! Quina diferència no? :)
ResponElimina